Les cèl·lules del mesòfil de les plantes C4, al contrari que les C3, no formen dues capes diferents, un parènquima lacunar (o esponjós) i en empallissada, sinó que s’associen al voltant dels feixos conductors formant una beina de cèl·lules clorofíl·liques gran (AZCÓN-BIETO et TALÓN, 2000). Això s’aprecia molt bé en el cas de Sporobolus pungens i Aeluropus littoralis. Aquestes cèl·lules tenen cloroplasts agrupats a la perifèria i amb parets cel·lulars més gruixudes densament travessades per plasmodesmes que comuniquen les cèl·lules de la beina amb les del mesòfil, proporcionant una ruta pel flux de metabòlits entre els dos tipus de cèl·lules (AZCÓN-BIETO et TALÓN, 2000; TAIZ et ZEIGER, 2002).
Bibliografia:
AZCÓN-BIETO, J. et TALÓN, M. 2000. Fundamentos de Fisiología Vegetal. McGraw-Hill Interamericana. Barcelona.
TAIZ, L. et ZEIGER, E. 2002. Fisiología vegetal. Volumen 1. Col·lecció “Ciències experimentals” núm. 10. Universitat Jaume I. Castelló de la Plana.
