En les plantes normals o C3, en el cicle de Calvin de la fotosíntesi normal el CO2 incorporat de l’atmosfera s’uneix a una molècula de ribulosa-1,5-difosfat per donar lloc a dues molècules d’àcid-3-fosfoglicèric. Aquest primer pas per l’assimilació de carboni és catalitzat per la ribulosa-1,5-difosfat carboxilasa, enzim amb poca afinitat pel CO2, pel que aquestes plantes només poden fixar-lo en concentracions superiors a 50 parts per milió. En canvi, les cèl·lules del mesòfil de les plantes C4 utilitzen un altre enzim que uneix el CO2 al fosfoenolpiruvat i forma compostos d’àtoms de carboni, bàsicament malat i oxalacetat. Per aquest motiu, poden fixar CO2 fins hi tot quan la seva concentració atmosfèrica és molt baixa (1-2 parts per milió). Aquest sistema, tot i que els compostos de carboni no es poden convertir en hidrats de carboni, té un gran avantatge, les plantes poden fer la fotosíntesi amb els estomes quasi tancats evitant la pèrdua d’aigua, tot i entrar poca quantitat de CO2 (PANIAGUA et al., 1997).
Bibliografia:
PANIAGUA, R.; NISTAL, M.; SESMA, P.; ÁLVAREZ-URÍA, M.; FRAILE, B.; ANADÓN, R. et SÁEZ, F. 1997. Citología e Histología vegetal y animal. Biología de las células y tejidos animales y vegetales. McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.U. Madrid.
