Un mangle és una agrupació vegetal dominada principalment per arbres i arbusts, els anomenats manglars. Aquesta comunitat posseeix adaptacions que li permeten sobreviure i desenvolupar-se en ambients anegats (inundats o inundables) i subjectes a intrusions d’aigua salobre. Els mangles són boscos d’entre 5 i 20 m d’alçada, densos, foscos, plens d’arrels aèries i que fan la funció de frontera entre el medi terrestre i l’aquàtic.
Els manglars són moltes espècies de plantes llenyoses, que pertanyen a moltes famílies diferents però que s’assemblen en hàbitats i adaptacions. La seva distribució està determinada per les baixes temperatures i es troben en els tròpics i subtròpics de tots els continents. Tot i que algunes espècies són més tolerants i poden viure en zones temperades, com en mangle negre (Avicennia germinans).
Els factors físics que determinen la dinàmica dels manglars són:
-
El nivell d’inundació
-
El període d’inundació
-
La composició del sòl
-
La capacitat de drenatge del sòl
-
El grau de salinitat
En general, els manglars posseeixen adaptacions per:
-
Fixar-se al substrat: arrels i reproducció vivípara/criptovivípara + hipocòtil claviforme
-
Captació d’oxigen: lenticel·les, arrels aèries, pneumatòfors, aerènquima (=parènquima aerífer)
-
Estrés salí: exclusió radicular, acumulació salina, enzims intracel·lulars resistents, acumulació de soluts al vacuol, etc.
-
Estrès per dessecació: cutícula gruixuda i paquets de cèl·lules compactes hipodèrmiques que acumulen aigua
-
Etc.
Bibliografia
Llibres
Folch, R. (1994) Biosfera. Volum 10. Enciclopèdia catalana.
Scott, Michael. (1995) Ecologia. Col·lecció Oxford Jove. Ed. Edebé.
Strasburger et al. (1994). Tratado de Botánica. 8ª edición castellana. Barcelona.
Pàgines Web
International Union for Conservation of Nature (IUCN). www.iucn.org
Articles científics
Dicks, B. 1986. Oil and the Black Mangrove, Avicennia marina in the Northern Red Sea. Marine Pollution Bulletin, Vol. 17, núm. 11, pp.500-503.
Kitaya, Y.; Yabuki, K.; Kiyota, M.; Tani, A.; Hirano, T.; Aiga, I. 2002. Gas exchange and oxygen concentration in pneumatophores and prop roots of four
mangrove species. Trees 16, pp. 155-158.
Li, N., Chen, S., Zhou, X., Li, C., Shao, J., Wang, R., Fritz, E., et al. 2008. Effect of NaCl on photosynthesis, salt accumulation and ion compartmentation in two mangrove species, Kandelia candel and Bruguiera gymnorhiza. Aquatic Botany 88 (4), pp. 303-310.
Mimura, M. et al. 2003. Rapid increase of vacuolar volume in response to salt stress. Planta 216 (3), pp. 397-402.
Wang, W.; Xiao, Y.; Chen, L. et Lin, P. 2007. Leaf anatomical responses to periodical waterlogging in simulated semidiurnal tides in mangrove Bruguiera gymnorrhiza seedlings. Aquatic Botany 86, pp. 223.228.
Yan, L. et Guizhu, C. 2007. Physiological adaptability of three mangrove species to salt stress. Acta Ecologica Sinica 27 (6), pp. 2208-2214.
Young, B.M. et Harvey, E.L. 1996. A Spatial Analysis of the Relationship Between Mangrove (Avicennia marina var. australasica ) Physiognomy and Sediment Accretion in the Hauraki Plains, New Zealand. Estuarine, Coastal and Shekf Science, 42, PP.231-246.
