Fa temps que vull actualitzar el blog però la feina no m’ho ha permès. Fa dies que donava voltes a quin tema podria comentar aquí, i perfí l’he trobat: l’Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
[Tot el que us explicaré ara i més ho podeu trobar a la web del projecte InvasIber: http://hidra.udg.es/invasiber/fitxa_detalls.php?taxonomic=3&id_fitxa=114 on he realitzat una fitxa de l'espècie a partir d'un munt d'informació bibliogràfica. Us recomano la web, està molt bé, i hi podeu trobar informació de moltes espècies invasores tant de plantes, mol·luscs, artròpodes, etc. ]
Sinònimos (Anthos, 2008): Ailanthus glandulosa Desf. / Ailanthus peregrina F.A.Barkley / Pongelion cacodendron (Ehrh.) Degen
Es tracta d’un arbre dioic (peus mascles i femelles) de la família Simaroubaceae, originari del sudest asiàtic, concretament de Xina.
Rep diferents noms:
- Català: ailant, fals vernís, hivernenc.
- Castellà: ailanto, árbol del cielo, árbol de los dioses.
- Euskera: ailantoa
- Galleg: Árbore do ceo, ailanto
- Anglès: chinese sumac, stinking shumac, tree of heaven
Es una planta introduïda a diversos llocs del món: sur d’Europa, Amèrica del Sud i del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. A Espanya es té constància de la seva presència com a espècie naturalitzada des del segle XIX (Xunta de Galicia, 2008). Té propietats medicinals, entre altres acció citotòxica i atiproliferativa, pel que té acció antitumoral (De Feo, 2005). També és utilitzada per alimentar les orugues de Bombyx cynthia (Ballero et al., 2003). Però la seva introducció es deu a la fuga de jardins i plantacions, ja que es cultiva com a planta ornamental.
Principalment es troba en ambients urbans, periurbans, solars, marges de rius i carreteres; també es troba en hàbitats forestals naturals (Folch et al., 1984; Xunta de Galicia, 2008). Es tracta d’una espècie molt competitiva, invasora de zones riparias, on competeix per l’espai i la llum solar (ISSG, 2008) desplaçant la vegetació autòctona per mitjà de fenòmens alelopàtics (Dana et al., 2008). Produeix toxines en fulles i escorça, que al acumular-se en el sòl inhibeixen el creixement d’altres espècies. El seu sistema radicular i els seus rebrots persisteixen durant molt temps (ISSG, 2008). Altera el funcionamient de l’ecosistema dels boscos temperats, augmentant las taxes de pas del cicle dels elements i la disponibilitat de nutrients (Gómez-Aparicio et Canham, 2008). En les àrees envaïdes s’ha observat com el contingut total de nitrògen del sòl augmenta, disminuintl quocient C/N, a més d’augmentar el pH del sòl (Vilà et al., 2006).
La seva erradicació és difícil, hi han diferents mecanismes: manuals, mecànics, cremes, pastura, biocontrol i químics. Perquè un mètode sigui útil i eficaç ha d’acabar amb les arrels evitant així el rebrot (Burch et Zedaker, 2003). La tala no és gens adequada ja que només té un efecte temporal i estimula el rebrot causant al formació de masses denses d’ailant i agreujant el problema. El millor mètode, amb una efectivitat pròxima al 100% de mortalitat és una barreja d’herbicides. L’aplicació de barreges amb un 20% de producte que contingui triclopir al 48% o aplicar aquest producte al 5% amb un altre format per picloran al 24% tenen una efiàcia próxima al 100%. S’ha observat que en plantes de gran port és necessari retirar l’escorça per millorar l’absorció, i l’aplicació ha de dur-se a terme entre juny i abril (Burch et Zedaker, 2003; Xunta de Galícia, 2008).
Bibliografia:
- Anthos. Flora Iberica. 9 de junio de 2008. http://www.anthos.es/v21/index.php?page=genero
- Ballero, M.; Ariu, A.; Falagiani, P. et Piu, G. 2003. Allergy to Ailanthus altissima (tree of heaven) pollen. Allergy: European Journal of Allergy and Clinical Immunology 58 (6), pp. 532-533
- Burch, P. et Zedaker, S. 2003. Removing the invasive tree Ailanthus altissima and restoring natural cover. Journal of Arboriculture 29 (1).
- De Feo, V.; De Martino, L.; Santoro, A.; Leone, A.; Pizza, C.; Franceschelli, S. et Pascale, M. 2005. Antiproliferative effects of tree-of-heaven (Ailanthus altissima Swingle). Phytotherapy Research 19 (3), pp. 226-230.
- Folch, R., ed. 1984. Història natural dels Països Catalans; [direcció general: Ramon Folch i Guillén. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Vol. 6.
- Global Invasive Species Database. Invasive Species Specialist Group (ISSG) de l’IUCN Species Survival Commission. 24 de mayo de 2008. http://www.issg.org/database/species/ecology.asp?fr=1&si=319
- Gómez-Aparicio, L. et Canham, C.D. 2008. Neighborhood models of the effects of invasive tree species on ecosystem processes. Ecological Monographs 78 (1), pp. 69 -86.B
- Vilà, M.; Tessier, M.; Suehs, C.M.; Brundu, G.; Carta, L.; Galanidis, A.; Lambdon, P. et al. 2006. Local and regional assessments of the impacts of plant invaders on vegetation structure and soil properties of Mediterranean islands. Journal of Biogeography 33 (5), pp. 853-861
- Xunta de Galicia. Consellería de Medio Ambiente e Desesvolvemento Sostible. 8 de junio de 2008. http://medioambiente.xunta.es/espazosNaturais/detalleespeciecat_inva_flora.jsp?ID_ESPECIE=18&ID_CATEGORIA=3
