Petit incendi a l’UdG

Bon dia!

Fa temps que no actualitzo el blog. La Botànica dóna molta feina, sobretot si fas experiments de germinació. Però avui, mentre tallava unes llavors per fer proves amb clorur de tetrazolè, ha sonat l’alarma. Per un cop a la vida no era una falsa alarma. Quan hem sortit hem vist un petit incendi en un laboratori “de bata”, creiem que de química.

Ha vingut una ambulància, dos cotxes de la guàrdia urbana, els bombers i han passat fins hi tot els mossos. Per sort no ha estat res, ningú s’ha fet mal. Això si, molta pudor de fum. A partir d’ara ja no direm més que l’alarma salta sense motiu…  Esperem que passi molt de temps abans no torni a sonar.

I ara a continuar amb la feina, que la data d’entrega del treball del Màster s’acosta. Adeu i fins a la pròxima!

Llibres antics escanejats disponibles a internet

Si voleu mirar llibres antics com per exemple d’en Linné (Carl von Linné) o d’altres molts autors podeu anar a la web: http://www.botanicus.org/browse/authors

Està molt bé!!!!!! Mireu-la us agradarà!!!!!!

Les espècies invasores

Les espècies invasores són un gran problema, entre elles les plantes vasculars. En podeu trobar informacio molt variada i enllaços a: http://www.issg.org/IUCNISGuidelines.html#GISP

Med-Checklist

Hola a tots!

Estic molt enfeinada amb el treball de final de Màster, per això, de moment només us recomano aquesta web, la del Med-Checklist:  http://ww2.bgbm.org/mcl/home.asp

Es tracta d’un catàleg sinonímic de plantes vasculars silvestres que s’han trobat en els països pròxims al Mar Mediterrani.

Herbari virtual UAB

Us recomano l’herbari virtrual de l’Universitat Autònom ade Barcelona. Conté imatges que són molt útils per estudiants que s’inicien en la Botànica. L’adreça és http://einstein.uab.es/botanica/botanica/Herbari/

Perquè les respostes incorrectes resten punts?

Sabeu perquè les respostes incorrectes dels examens resten punts? Segons el llibre Estadística para biologos, de R. E. Parker, la probabilitat de passar un examen seleccionant les preguntes tipus test a l’atzar és del 10%. Sembla poc oi? Però significa que d’una classe de 100 alumnes, un promig de 10 podrien aprovar l’examen sense saber res de la matèria.

És per això que en els examens tipus test es resten punts!!!!!!

El Jardí Botànic de Cap Roig

Us recomano que mireu aquesta pàgina web del Jardí Botànic de Cap Roig: http://www.jardins.caproig.cat/

Aquest jardí és el somni fet realitat de: Dorothy Webster i Nicolau Woevodsky

Estructura de les fulles de les plantes C3 i C4

Les cèl·lules del mesòfil de les plantes C4, al contrari que les C3, no formen dues capes diferents, un parènquima lacunar (o esponjós) i en empallissada, sinó que s’associen al voltant dels feixos conductors formant una beina de cèl·lules clorofíl·liques gran (AZCÓN-BIETO et TALÓN, 2000). Això s’aprecia molt bé en el cas de Sporobolus pungens i Aeluropus littoralis. Aquestes cèl·lules tenen cloroplasts agrupats a la perifèria i amb parets cel·lulars més gruixudes densament travessades per plasmodesmes que comuniquen les cèl·lules de la beina amb les del mesòfil, proporcionant una ruta pel flux de metabòlits entre els dos tipus de cèl·lules (AZCÓN-BIETO et TALÓN, 2000; TAIZ et ZEIGER, 2002).

 

Bibliografia:

AZCÓN-BIETO, J. et TALÓN, M. 2000. Fundamentos de Fisiología Vegetal. McGraw-Hill Interamericana. Barcelona.

 

TAIZ, L. et ZEIGER, E. 2002. Fisiología vegetal.            Volumen 1. Col·lecció “Ciències experimentals” núm. 10. Universitat Jaume I. Castelló de la Plana.

 

Adaptacions d’Ammophila arenaria ssp. arundinacea

Ammophila arenaria ssp. arundinacea és una gramínia C3 que té les fulles recargolades sobre elles mateixes en moments de sequera, formant cilindres, amb el revers a l’interior. Aquesta part de la fulla presenta pèls i nombroses invaginacions quasi tancades dins els que es troben els estomes. Els pèls permeten que es creï una pel·lícula d’aire (capa estacionària) que manté la humitat. Tota l’estructura està pensada per evitar la pèrdua d’aigua per transpiració. L’anvers foliar, en canvi, posseeix una epidermis no transpirable, sense estomes (FOLCH, 1981).

 

 

Bibliografia:

FOLCH, R. 1981. La vegetació dels Països Catalans. Ketres. Barcelona.

 

 

Plantes C3 i C4

En les plantes normals o C3, en el cicle de Calvin de la fotosíntesi normal el CO2 incorporat de l’atmosfera s’uneix a una molècula de ribulosa-1,5-difosfat per donar lloc a dues molècules d’àcid-3-fosfoglicèric. Aquest primer pas per l’assimilació de carboni és catalitzat per la ribulosa-1,5-difosfat carboxilasa, enzim amb poca afinitat pel CO2, pel que aquestes plantes només poden fixar-lo en concentracions superiors a 50 parts per milió. En canvi, les cèl·lules del mesòfil de les plantes C4 utilitzen un altre enzim que uneix el CO2 al fosfoenolpiruvat i forma compostos d’àtoms de carboni, bàsicament malat i oxalacetat. Per aquest motiu, poden fixar CO2 fins hi tot quan la seva concentració atmosfèrica és molt baixa (1-2 parts per milió). Aquest sistema, tot i que els compostos de carboni no es poden convertir en hidrats de carboni, té un  gran avantatge, les plantes poden fer la fotosíntesi amb els estomes quasi tancats evitant la pèrdua d’aigua, tot i entrar poca quantitat de CO2 (PANIAGUA et al., 1997).

 

 Bibliografia:

PANIAGUA, R.; NISTAL, M.; SESMA, P.; ÁLVAREZ-URÍA, M.; FRAILE, B.; ANADÓN, R. et SÁEZ, F. 1997. Citología e Histología vegetal y animal. Biología de las células y tejidos animales y vegetales. McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.U. Madrid.